Valoració

Jo crec que l'ambient en la classe ha sigut bo però que jo l'últim trimestre no he anat al dia amb els treballs ,ya que em pensava que de tindre els altres dos trimestres aprovats ja era suficiente,pero em vaig equivocar perquè no hauria d'haver-me confiado,y Pilar ha explicat bé els contenidos,aunque en l'examen de Gripau va haver-hi un malentendido,que espere que se solucione,buen verano¡"

Examen de normativa

A)1 Els

A)2 En

A)3 Des que

A)4  De tant en tant

A)5 Potser

A)6  vivim

A)7 exclòs

A)8 per

A)9 Tréiem

A)10 Begueu

A)11 Dorm

A)12 Perquè



B)1 propi professor

B)2 nord-est

B)3 Com

B)4 perquè

B)5 ho has fet malament

B)6 b)



C)1 ebenista/ vernís

C)2  contra els que

C)3  Cal tindre en compte la asimetria del quadre

C)4  No sé com ho aconsegueix, però sempre estalvia molts diners. I ningú no li'ls dóna.

C)5 labial/ llavis


D)1  Això, conferència, fórmula, és, bé, caldrà, l'èxit.

D)2 Digué, tinguérem, paciència.

D)3 Increïble,veïna


E)1 Tindrem

E)2 des que

E)3 han de

E)4 el qual

E)5 A causa de


F)1  el/a

F)2  el/de

F)3 gens de

F)4  correm/ eixim

F)5 la/ de l'


G)1 difòs

G)2 creuent

G)3 desparegut

G)4 correspòs

G)5 atés


H)1  avaria, ambaixada, sergent

H)2 assembleistes, sobirania

H)3 d'infermeria, desenvoltura

H)3 enyorem, suborns, escrúpols


I)1 Ha vingut de seguida

I)2 Potser m'aprovaran l'examen

I)3 De sobte tothom se'n va anar

I)4 Per descomptat que m'ha agradat el teu regal

I)5  Va fer l'examen i va aprovar amb bona nota

TERRA BAIXA

3. TREBALL DE TERRA BAIXA.

TREBALL ABANS DE LA LECTURA
Àngel Guimera, va nàixer a Santa Cruz de Tenerife l'any 1845, de pares de diferents llocs( pare català i mare canària) i que no estaven cassats; assumptes que van influir prou en la seua obra. Quan tenia huit anys es va traslladar al Vendrell(Catalunya).

Va tindre tendència a interpretar la seua obra a partir de la seua biografia(pel que fa al seu "mestissatge" amb el tema de l'inadaptat, del diferent; i pel que fa a un amor frustrat amb les referències de l'amor) i es sap per la contradicció entre el voltatge passional de les seues obres i la discreció de la seua vida. En la seua obra es pot percebre la peculiar personalitat de l'autor per la concepció amorosa que ens fa veure en les seues obres

Encara que alguns biògrafs han proclamant clarament que Guimerà no era homosexual, hi havien històries que ho deien.

El primer període en la creació dramàtica de Guimerà es destacà especialment per la voluntat de seguir una proposta programàtica plantejada pels amics de l'autor; seguidament, va buscar un teatre més culte, més allunyat del romanticisme i que s'apropava més a la realitat i on es recuperarien els drames. Guimerà fou l'autor triat pels seus companys com el més apte per a tirar endavant la creació d'una tragèdia catalana que prestigiés una literatura que amb Verdaguer ja havia incorporat l'èpica. La tendència més destacable des de Gal·la Placídia (1879) fins a La boja (1890) és, d'una banda, l'aproximació a un realisme més sincer i, de l'altra, la creació d'unes constants temàtiques que l'autor ja no abandonaria, sinó que més aviat aprofundiria en la seva producció posterior. Recórrer a conflictes passionals que implicaven en el fons una relació de poder subratllava, sovint, la problemàtica de la inadaptació per la via de l'orfenesa i/o el mestissatge. Sobre aquest fons es projecten unes relacions que contenen elements més o menys evidents de masoquisme i de sensualitat turmentada.

On millor sabé expressar això fou en els seus drames en prosa de la dècada dels noranta, especialment en obres com Terra baixa (1896) o La filla del mar (1900). L'aproximació a la realitat contemporània i als processos de canvi que patia la societat catalana cap a un model clarament urbà i industrial acabà de singularitzar la seva producció d'aquest període, en què l'autor aconseguí definir una dramatúrgia pròpia d'una força teatral extraordinària. Curiosament, és en aquests textos que Guimerà batejà amb el nom de drames que assolí una forma tràgica moderna en essencialitzar els conflictes passionals sobre un fons coral que fa alhora de contrapunt i d'espectador impotent del conflicte. Si hi afegim la figura d'un "coreuta", que sol ser algú d'edat avançada i que fa costat als protagonistes i sovint anuncia el desenllaç del drama (per exemple el Gepa de Maria Rosa o el Tomàs de Terra baixa), trobarem un plantejament que s'allunya tant del típic drama burgès com de l'esquematització d'un romanticisme. És en aquesta essencialitat que radica la forta teatralitat de les seves obres, allò que les fa recuperables en l'actualitat.

El període final de la seva producció dramàtica, el que comprèn els anys 1900-1924, és potser el més difícil de sistematitzar, ja que la diversificació de la seva obra, el constant canvi de registres i estils, fa difícil reconèixer-ne el fil conductor. Guimerà es veié de cop en el cim de la popularitat i el reconeixement internacional a través de la difusió que l'actriu Maria Guerrero féu de la seva obra. Tanmateix, començà a sentir també la necessitat de no perdre el favor del públic i intentà adaptar el seu teatre als nous corrents estètics que el modernisme posà en circulació a partir, sobretot, de la seva estabilització com a moviment cultural hegemònic. Durant aquests anys temptejà tant el drama burgès (Aigua que corre, 1902) com els poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics (La santa espina, 1907), el teatre històric de militància catalanista (Indíbil i Mandoni, 1917) o un model de tragèdia que pretenia recollir les aportacions del teatre poètic novament en voga (des de la via més tradicional de Rostand fins al drama de filiació simbolista de D'Annunzio). Però és en obres com L'Eloi (1906) o Sol solet (1905) que l'autor recupera en part el to de les seves millors produccions.

La seva faceta com a poeta fou la primera en què es donà a conèixer. N'hi ha prou de recordar que es consagrà abans en aquest gènere que en el teatre . De fet, no deixà de banda la poesia en cap moment, malgrat la seva dedicació a l'escena. Això no obstant, la seva producció estrictament lírica fou escassa; es redueix a dos reculls, un del 1887 i un altre del 1920 . La característica més marcada en aquest àmbit de la seva obra és sens dubte la varietat de registres, del to intimista i gairebé col·loquial de la seva poesia amorosa a l'estil més plàstic i declamatori dels seus poemes històrics o patriòtics, passant per l'atenció a la vena de la poesia popular o per l'originalitat que suposava en la poesia catalana de l'època dedicar un poema a Satanàs. Per desgràcia, el dramaturg va eclipsar massa el poeta. Guimerà aportà també una frescor en la llengua poètica i unes intuïcions en la superació de les temàtiques encotillades del jocfloralisme que no han estat suficientment valorades.

La dedicació de Guimerà a la prosa narrativa fou més aviat circumstancial, la seva aportació al gènere es redueix a un parell de contes ("El gos de casa" i "El nen jueu", 1890) i una novel·la breu: Rosa de Lima (1917). Tant en uns casos com en l'altre destaca el sentit de la concisió i la condensació temàtica característics del seu teatre i de la seva poesia. El fet que recorregués a motius com el desarrelament o el mestissatge, tan habituals en la seva producció, demostra el caràcter subsidiari que tingué per a ell la ficció en prosa. Cal destacar-ne, però, com en la seva poesia i en la seva obra dramàtica, el llenguatge viu i acolorit que el desmarca clarament d'altres autors del període.

La vinculació de Guimerà amb el catalanisme és paral·lela a l'inici de la seva carrera d'escriptor. Per a ell, creació literària i catalanisme van estretament lligats; de fet, considerava que el projecte de normalització cultural i lingüística era previ a qualsevol plataforma pròpiament partidista. Guimerà va estar sempre relacionat amb la propaganda i la militància catalanista.

TREBALL DURANT LA LECTURA
 Vaig publicar tuits durant la lectura, alguns d'ells contenien a més aquesta informació:

Simbolisme:
el llop representa el mal
l'aigua fa referència a Marta, Marta no ve de la terra, sino del mar. parla de la seua puressa i la seua ingenuitat
la sang apareixia quan ocorre alguna tragèdia

Temes:
crítica del comportament masclista i conservador, la submissió dels servents a l'amo, la rebel·lió contra el poder i la diferència de clases.

Comparació amb altres obres:
Les tragèdies de Shakespeare, la filla del mar., Maria Rosa

DESPRÉS DE LA LECTURA
1- L'ACCIÓ DE TERRA BAIXA TRANSCORRE 
Enterament en un molí.

2-QUINA CANÇÓ D'ARREL POPULAR CANTA XEIXA EN DIFERENTS MOMENTS DEL PRIMER ACTE?
A la vora de la mar.

3-QIUNA D'AQUESTES CARACTERÍSTIQUES COMPARTEIXEN TOTS ELS GERMANS PERDIGONS?
Cap d'ells no te descendencia.

4-QUIN TIPUS DE MARIT HA BUSCAT SEBASTIÀ PER A MARTA?
Un que fos ben bèstia.

5-EN EL PRIMER MONÒLOG DE L'OBRA, LA MARTA ENS TRANSMET...
El seu sentiment de culpa i la seva poca autoestima.

6-COM HO FEIA MANELIC PER ACOSTUMAR-SE A LA MARTA QUAN ENCARA ERA A LES MUNTANYES?
Tenia una cabra que es deia marta i hi parlava.

7-PER QUIN MOTIU SEBASTIÀ COOL CASAR-SE AMB LA PUBILLA SALA?
Per motius economics: necessitava salvar les seues hisendes.

8-COM REACCIONA MANELIC QUAN ES RIUEN D'ELL VESTIT DE NUVI?
S'enfada i vol pegar els del seu poble.

9-AL FINAL DEL PRIMER ACTE HI HA UN PERSONATGE QUE VOL QUE EL CASAMENT NO ES CELEBRI. ESTEM PARLANT DE:
Tomàs

10-COM ACABA EL PRIMER ACTE?
Marta diu a Manelic que dormiran en cambres separades.

11-PER QUIN MOTIU LA MARTA AGAFA RÀBIA A LA NURI?
Per què quan la veu amb Manelic li recorda l'inici de la seva relació amb Sebastià

12-QUAN MARTA EXPLICA LA SEVA INFANTESA A TOMÀS, LI EXPLICA QUE...
Va ser miserable, amb una mare cega i un pare fugit

13-QUIN FET TRENCA EL MUR DE SILENCI QUE SEPARAVA MANELIC I MARTA?
Es barallen i ell la fereix amb un ganivet

14-DE QUINA MANERA ES TANCAEL SEGON ACTE?
Manelic descobreix la relació de Sebastià i Marta i és expulsat del molí.

15-QUINA ACTITUD TENEN ELS GERMANS PERDIGONS DURANT EL TERCER ACTE?
Es penedeixen d'haver criticat a Marta i troben que n'han fet un gra massa.

16-PER QUIN MOTIU SEBASTIÀ TANCA LA MARTA AL MOLÍ?
Perquè els visita el pare de la seua promesa.

17-QUE LI DIU SEBASTIÀ A MARTA AL FINAL DEL TERCER ACTE?

Que l'estima i ho deixarà tot per ella.

18-AMB QUINA FAMOSA FRASE ES CLOU L'OBRA?

He mort el llop!

19-ELS PERSONATGES DE L'OBRA...
es basen en un esquma simple: bons i dolents

20-EL PERSONATGE DE MARTA..
S'assembla a altres personatges femenins de l'obra de Guimerà.

21-UN GRUP DE PERSONATGES ACTUA DE ''COR'' A LA MANERA DE LES TRAGÈDIES GREGUES:
Els rics que observen que està passant

22-S'HA DIT QUE ELS SÍMBOLS A TERRA BAIXA...
tenen molta presència, són molt simbòlics

23-LA LLENGUA DE TERRA BAIXA...
Prové de l'observació directa del parlar dels pagesos.

24-PER A.GUIMERÀ L'AMOR ÉS...
Una força suprema que permet superar els obstacles

25-TERRA BAIXA ÉS ESCRITA...

'PLUS ULTRA'DE JACINT VERDAGUER

‘Plus ultra’ de Jacint Verdaguer

Plus ultra

Allà dellà de l’espai
he vist somriure una estrella
perduda en lo front del cel
com espiga en temps de sega,
com al pregon de l’afrau
una efímera lluerna.
—Estrelleta —jo li he dit—,
de la mar cerúlea gemma,
de les flors de l’alt verger
series tu la darrera?
—No só la darrera, no,
no só més que una llanterna
de la porta del jardí
que creies tu la frontera.
És sols lo començament
lo que prenies per terme.
L’univers és infinit,
pertot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i aon tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
Dels camins de l’infinit
són los mons la polsinera
que puja i baixa a sos peus
quan Jehovà s’hi passeja.

immensitat és oberta,
i aon tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
Dels camins de l’infinit
són los mons la polsinera
que puja i baixa a sos peus
quan Jehovà s’hi passeja. immensitat és oberta,
i aon tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
Dels camins de l’infinit
són los mons la polsinera
que puja i baixa a sos peus
quan Jehovà s’hi passeja.L’univers és infinit,
pertot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la

COMENTARI:

 El tema és el sentit de la vida per a que l'home es guanye el cel.

Hi ha una personificació.Compara la estrela amb un cuc perdut en el fons d'una vall estreta.
Comença un diàleg amb l'estrelleta, per això trobem un apòstrofe.
En els següents versos continua la personificació i la comparació.
En l'última estrofa parla de Deu, Jehòva.

El tema del poema, és què l'univers es infitnit, ja que quan l'autor li preguna a l'estrella si  ella és el límit del món, ella li respón que no.
L'obra és un contrast entre les dues concepcions del món i l'univers: una és la visió que tenen els homens com alguna cosa finita, i l'altra amb la visió de l'estrelleta, com una cosa infinita.


La métrica: és un poema d'art menor, amb rima asonant en els versos parells, mentre que els senars són lliures.

S'assembla a la de Ramon Llull.

 

 

 

 

 

Angel Guimerà y Eduard Escalante

Videolit

Angel Guimerà i Eduard Escalante
RENAIXENÇA (S. XIX)
Els dos van a nàixer a València i fan teatre.
Les seues obres donaven un punt de vista còmic de la vida i parlaven amb un valencià ple de castellanismes per a ridiculitzar als personatges pretensiosos.
Algunes obres destacades de Angel Guimerà són Terra Baixa i Mar i Cel.
I algunes obres destacades de Eduard Escalante són Tres foraters de Madrid i bufar en caldo gelat.
Va sorgir el sainet un genere teatral de corta duració que es representava enmtre els actes d'una obra més llarga. Eduard Esclante va escriure 47 sainets decaracter humorístic, ambientats en els barris humills de València.

Cróniques

Activitats de les 4 Cròniques

a) En què consisteix l’engany en què recau el rei en Pere, pare de Jaume I? 

    A Pere que hi ha una dona esperant-lo en la seua habitació, però ell no sap que eixa dona es la seua dona, i com tot va a estar a oscures ell no la va a reconèixer, perquè així puga concevir el seu primogènit.

b)  Creieu que Ramon Muntaner està a favor o en contra de l’engany? Per 

què?

     Ramon Muntaner està a favor per que es dirigeix a les persones que han fet el engany com bones persones.

c)   Comenteu la importància de l’església amb exemples del text

     Tenia molta importància perque al moment de l'engany están presents uns quants càrrecs de l'església: l'oficial del bisbe, dos canonges i quatre bons homes de religió.      

   

d) Quines diferències hi ha entre la manera d’entendre el matrimoni en l’edat mitja  i la d’ara?

Ara som lliures de triar amb qui volem casar-nos o no, i si volem tindre els fills amb una persona o no.

Correció de l´examen

CORRECIÓ DE L'EXAMEN:FALTES
son-són
mes-més
e-i
d'alli-d'allí
d'historia-d'història
esglèsia-església
però-però
produit-produït
es-és
el amor-l'amor
ideológica-ideològic
de Ausiàs-d'Ausiàs
escrivía-escrivia

CORRECIÓ DE L'EXAMEN:LITERATURA

1-

 Cronològicament és el primer text historiogràfic. Jaume I narra la seua biografia des del seu engendrament fins la pròpia mort, òbviament, els darrers capítols pertanyen a altre autor. Es basa en els fets del seu regnat; les conquestes que va encapçalar i també en records íntims de la seua vida i en cançons de gesta.

A més dels trets comuns amb les altres cròniques, la de Jaume I mostra un profund sentiment religiós. Per al rei, la voluntat de Déu es manifesta en totes les decisions que pren i també en els fets d’armes;  tant si la corona sortia victoriosa com si perdia, era per l’acció de Déu. Per a Jaume I l’ajuda divina era el millor front a l’enemic. D’altra banda, el protagonista i l’heroi és sempre el rei, és a dir, el propi autor del text, i s’expressa amb el plural “Nos” majestàtic.

De vegades els fets d’armes són contats amb minuciositat fins i tot els detalls més desagradables com ara les ferides sagnants i el patiment. Entre les característiques lingüístiques, destaca el polisíndeton (abundància de nexes).

2-Noveles cavalleresques:

La tradició literària s’origina en el segle XII, amb les novel·les del cicle artúric. Aquest cicle, que també rep el nom de Matèria de Bretanya, era un compendi de llegendes bretones que es divulgà per França, i d’allí a tot Europa, de la mà de Chrétien  de Troyes. Les històries estan protagonitzades per un cavaller errant; un heroi que viu fabuloses aventures i escomet empreses de dificultats sobrehumanes. Aquestes novel·les donaren a conèixer personatges com el rei Artús, els cavallers de la Taula Rodona, Merlí, Morgana, o Tristany i són ben famosos els episodis com el del Sant Graal.

La trama estava embolcallada en un ambient misteriós, sobrenatural i poètic i presidides per les fabuloses proeses d’un heroi llegendari. Com exposa Martí de Riquer, aquestes narracions es caracteritzen <<per la presència d’elements meravellosos i inversemblants (dracs, serpents, nans i gegants desmesurats, edificis fets per art de màgia, exageradíssima força física dels cavallers, capaços de desfer, ells sols, exèrcits sencers, ambient de misteri i de fetilleria, etc.) i per situar l’acció en terres llunyanes i exòtiques i en un remotíssim passat>>.

Noveles de cavalleries:

En contrast amb les novel·les anteriors ni a Curial e Güelfa ni a Tirant lo Blanc no s’hi troba res de tot això ja que són novel·les de cavalleries, mancades pràcticament d’elements meravellosos, localitzades en geografies conegudes i situades en un temps pròxim o immediat al del seus autors.

Els seus protagonistes, que sobresurten en intel·ligència, valentia i força, no són mai desmesurats ni sobrehumans, ni, per descomptat, invencibles, i, amb la resta de personatges, ofereixen un perfil psicològic no lineal, complex, aspecte aquest darrer, impensable en les novel·les cavalleresques, en les qual la psicologia de les figures humanes és el resultat de la repetició mecànica de qualitats i defectes abstractes i immutables. La novel·la de cavalleries, a més, incorpora aspectes de la realitat del seu moment i esdevé, així, si no un verídic relat històric, pel seu caràcter literari, sí un autèntic relat d’història i ficció. Les més importants, sense dubtes són Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch. 

 3-

L’obra es composa de 128 poemes que giren al voltant dels següents temes: 

-   L’amor, descrit com un sentiment contradictori; espiritual i carnal, alhora.

-   La mort, que és tractada com a remei del seu desig amorós no correspost i

     també com a redempció davant el pecat produït per l’amor carnal.

-   La dona; un ésser real de carn i ossos, amb grans virtuts però també origen dels 

     més grans vicis.

Les composicions de March es poden classificar en tres grans grups: cants de mort, can't espiritual i cants d'amor.

Per ocultar el nom de la dama en les seues poesies, Ausiàs March utilitza cinc senyals (pseudònims) distints: Plena de Seny, Llir entre Cards, Amor, amor, Mon darrer bé i  Oh, foll amor.

L'obra d'Ausiàs March es considera moderna perquè:

• Se separa de la poètica trobadoresca més pel que fa a la temàtica que no a la forma, ja que manté el vers decasíl·lab amb la forma 4+6, així com conserva l'ús del senyal, encara que en fa servir cinc, cosa insòlita en la poesia trobadoresca, que sols n'emprava un.
• Nou tractament de la dona, diferent de la idealització amb què fou tractada pels trobadors i a la sublimació espiritual de la dona dels poetes italians Dante i Petrarca. En la poesia d'Ausiàs March, la dona és un ésser humà amb totes les seues qualitats i els seus defectes o vicis. Les descripcions psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa.
• L'obra d'Ausiàs March és una constant reflexió de tots els aspectes sobre la condició humana, ja que part de la seua obra gira entorn de la seua vida personal i, a més, ho fa amb molta profunditat.
• Pren la mort de la seua esposa Joana Escorna com a tema d'algunes de les seues cançons, una prova més de la seua sinceritat.
• La seua poesia es converteix en un joc complex i canviant, però hi conserva una unitat: és escrita des d'un jo concret i des de les pròpies experiències i circumstàncies reals d'aquest jo.

L'amor és un dels temes més importants a l'obra d'Ausiàs March, poeta i cavaller valencià destacat per ser el primer autor a escriure poesia culta en català sense provençalismes. Tant la seva vida com les influències que va rebre expliquen per què és l'amor el tema cabdal dels seus versos. La seva influència en altres poetes catalans va ser enorme; per això es considera una de les figures claus del Segle d'or valencià.<sup>[5]

4-</sup> 

Joan Timoneda (València, entre 1518 i 1520- 1583) fou escriptor i editor. Des de 1550 o 1553 edità un gran nombre de plecs poètics solts (dels conservats, dos són en català i els altres dos, bilingües) i diversos cançoners de destinació popular.
Divulgà romanços propis, tradicionals i d'altri, entre ells Flor d'enamorats, Sarao i les quatre Rosas de romances (1573).
Autor dramàtic i sobretot arranjador i refonedor, publicà obres escèniques religioses (el Ternario espiritual del 1558, i els dos Ternarios sacramentales del 1575), que reflecteixen les noves orientacions de l'església espanyola; al primer d'aquests hi ha una peça seua catalana, Aucto de la Iglésia.
Assoliren fama els seus reculls de contes i anècdotes, alguns dels quals en català: El Sobremesa (1563), Memoria hispanae i Memoria valentina.
És l'autor dels únics actes sacramentals en llengua catalana: L'església militant i el Castell d'Emaús. Aquestes obres estaven concebudes per a l'exaltació de l'Eucaristia com a element de propaganda per defensar la docrina catòlica en contra de la reforma luterana i la protestant.
Com a escriptor i editor fou molt sensible a les tendències i les novetats literàries del seu temps, i procurà de connectar amb els gustos del gran públic.
Ha estat musicat i interpretat per diversos autors com Raimon i Paco Muñoz. Així Raimon inclou ja l’any 1974 el poema Só qui só en el disc A Víctor Jara.


 ^{5-
Martorell utilitza la misma métrica i son cunyats perque la germana de Martorell es casa amb Ausiàs}