domingo, 18 de octubre de 2015

La dièresi (¨) és un signe gràfic que es posa sobre les vocals i u en els casos següents:
A)   Per indicar que la u sona en els grups  güe, güi, qüe, qüi
Ex: llengüeta, pingüí, qüestió, terraqüi    
*Si la u sona sense necessitat de portar dièresi, no es pot posar. Ex: guapa
B)   Per indicar que les vocals i u no formen diftong amb la vocal anterior i, per tant, pertanyen a síl·labes distintes 
Ex:  ra-ïm, ve-ï-na, ra-ül
  1. Aplica la norma anterior i posa dièresi on calga. 
 botiguera          quatre                   monolingüe          piragua           casquet
 contigüitat        guia                       seqüència            quotidià           antiguitat
       alqueria            delinqüent             terraqüi                piragüista        orquídia        
Estalvi de la dièresi
  • Si la vocal que hauria de dur dièresi porta accent gràfic    veí, país       
  • En les terminacions llatines: us, um                              Màrius,  pòdium
  • En els sufixos isme, ista.                                               egoisme, egoista
  • En els prefixos co–, contra–, re–, semi, anti– 
     Coincidir, contraindicació, reunificació, semiarc, antiimperialista
  • En els temps verbals de la tercera conjugació acabats en vocal + ir
      INFINITIU               Agrair
      GERUNDI                Agraint
      FUTUR                     Agrairé
      CONDICIONAL      Agrairia
  1. Escriu accent o dièresi quan corresponga i classifica les paraules 
Baul, aire, raim, paraigues, caiguda, aqueducte, traduir, reina, aguantar, construiriem, unguent, traidor, buit, llaut, pauta, paisos, ateisme, frequent, quadern, condui, atapeit, oida, Lluis, Lluisa, Suis, Suissa
Fan 
diftong
No fan diftong
amb dièresi
sense dièresi
amb accent
amb dièresi
Excepcions a la dièresi
Paraigües, aqüeducte,ungüent, freqüent, Suïssa
Aire, caiguda, reina, aguantar, buit, pauta
 construiríem, Lluís, Suís
Raïm, traduïr, traïdor, llaüt, països , atapeït, oïda , Lluïsa, baül
ateisme
  1. Explica per què les següents paraules no porten dièresi.
Reduir: no porta diéresi perquè és l'infinitiu de la tercera conjugació acabada en vocal+ir                              
Europeista: no porta dièresi perquè acaba amb el sufix -ista.                                     
Reincident: no porta dièresi perquè comença amb el prefix re-.          
Màrius: perquè té la terminació llatí -us.                                
Dadaisme: perquè té el sufix -isme.                                     
Contrainformació: perquè está formada amb el prefix contra-.
  1. Posa accent o dièresi en les paraules que en necessiten
-   La fotosíntesi és una reacció per la qual només les plantes amb una substància especial són capaces de capturar energia del sol
-       Les creïlles que hem collit avui son bones; han eixit molt poques de roïnes
-       La distància entre València i Castelló és de més de dèneu quilòmetres
-       Saül vingué i ens ajudà a collir el raïm
-       Tu hauràs d’anar amb les mans netes perquè sinó ho embrutaràs tot
-       El fet d’haver conduït tota la nit té com a conseqüència que després estiga cansada però crec que es recuperarà quan dorma
  1.  Completa la graella amb les formes que et demane dels verbs
    Construir                         Produir                                 Agrair
Participi   (m/s)   construït                               produït                                  agraït
                           
 Condicional (2a/pl)  construiríeu                      produiríeu                             agrairíeu

Gerundi                   construint                                produint                                 agraint
                                              


ELS SONS DEL VALENCIÀ

Les vocals

En valencià escrivim 5 vocals a, e, i, o, u, però en pronunciem 7 ja que distingim dos tipus de e i de o, segons el grau d’obertura. Per exemple, la o i la e de porta i cèntim sonen obertes, mentre que les de camió i vaixell es pronuncien tancades. Aquesta variació, però, sols es dóna en la posició tònica de la paraula.
Quan la eo no porten accent, per pronunciar-les obertes o tancades ens podem guiar amb les indicacions que trobaràs en les activitats 1 i 2
  1. Copia les següents paraules en la casella corresponent
Novel·la, inepte, subjecte, encèfal, arrel, acadèmia, caravel·la, novel·la, fèmur, recepta, pètal, mel, perpetu, ferro, nervi, preu, mèdic, serra, obsequi, perfecte, cèl·lula, varicel·la, tendre, equivalència
Paraules amb e oberta
Exemples
a) Davant de l, l·l, rr, r
Novel·la,arrel,caravel·la,novel·la,mel, ferro,serra,cèl·lula,varicel·la
b) En paraules amb diftong eu o davant de síl·labes amb les vocals i, u 
perpetu,preu,mèdic, obsequi
c) En termes científics 
encèfal,fèmur, nervi
d) En paraules amb les terminacions cultes:   -ecte, -ecta, -epte, -epta
inepte,subjecte,recepta,perfecte
e) En quasi totes les paraules esdrúixoles
acadèmia, eqivalència
f) En altres paraules
pètal, tendre
  1. Copia les següents paraules en la casella corresponent
Boig, roja, perol, roca, pot, carrossa, albercoc, granota, dòmino, morta, cassola, neurosi, oli, Alcoi, dijous, groc, història, porta, cresol, estereoscopi, bajoca, fibrosi, bou, soia, picota, heroi, òrfena, grossa, microbi, gentola
Paraules amb o oberta
Exemples
a) Davant de les vocals i, u o de síl·laba amb aquestes vocals
oli,Alcoi, dijous,bou,soia,heroi
b) En els termes científics i erudits
neurosi,estereoscopi,fibrosi,microbi
c) En quasi totes les esdrúixoles
dòmino,història,òrfena
d) En les terminacions:
- oc / oca        - oig / oja      - ol / ola
- ort / orta      - ot / ota        - ossa
Boig,roja,perol,roca,pot,carrossa,albercoc, granota,morta,cassola,groc,porta,cresol,bajoca,picota.grossa,gentola

Les consonants     

El sistema consonàntic és més complex. Els sons es classifiquen segons dos paràmetres: el punt d’articulació i el mode d’articulació.
- Punt d’articulació: fa referència al lloc on es produeix el contacte entre els òrgans 
   que intervenen en la pronunciació dels sons. Permet classificar les consonants en   
   bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals i velar.
- Mode d’articulació: fa referència a dos aspectes de la pronúncia dels sons:
a)    El grau d’aproximació dels òrgans que intervenen en el moment de la 
pronúncia, així tenim consonants: oclusives, fricatives, africades, vibrants, laterals i nasals.
b)    La vibració o no de les cordes vocals en pronunciar els sons les distingeix en sordes sonores        
Bilabial
Labiodental
Dental
Alveolar
Palatal
Velar
Oclusives
Sorda
pare
castell
cuina
Sonora
cobrar
fada
ganes
Fricatives
Sorda
confiar
sant
Xàtiva
Sonora
veure
zebra
Jaume
Africades
Sorda
potser
Conxa
Sonora
setze
metge
Vibrants
Simple
cara
Múltiple
roda
Laterals
mel
llavar
Nasals
muntó
plàta
ronya
  1. Classifica les paraules segons el so destacat siga sord o sonor
cosa, donzella, tros, disfresses, ocell, ciutat, soltera, cosina, colze, Rússia, zebra, traces
So sord
So sonor
cosa, tros, ocell, ciutat, soltera, Rússia, traces
donzella, disfresses, coisina, colze, zebra
  1. Descriu, amb tots els trets que hem estudiat, les següents consonants:

 v  labiodental fricativa sonora                                g velar oclusiva sonora                    
 ll palatal lateral                                                        tz alveolar africada sonora



ASPECTES VERBALS I NO VERBALS

   Tipus de missatges no verbals del vídeo:
 -Gesticulacions amb les mans.
 -Expressió dels rostre.
 -To i volum a l’hora de parlar.

    Gestos amb diferents significats en països diferents:

 -Pulgar cap amunt: a España i països angloparlants significa donar sort, en canvi, en Vietnam si ho fas és un símbol ofensiu.
 -Fer la ‘V’ amb els dits: en Estats Units és un signe de victòria però en Regne Unit, Nova Zelanda, Australia e Irlanda és un insult.
-Moure el dit índex per a cridar a algú: en quasi tots els països s’utilitza per a cridar a algú l’atenció però a Filipines és un acte per a cridar als gossos i es pot penalitzar amb la càrcel.
    Frase sobre la comunicació: “Abans de parlar, sempre hem d’escoltar i després, pensar. Però no calles tot allò que penses.”

He trobat aquesta cançó perque pense que es la típica canço de l'època medieval.


  • "Santa María Os Enfermos Sana"
  • Artista: Eduardo Paniagua
    Álbum: Cantigas de Toledo - Alfonso X El Sabio
    Pugueu vore-la seleccionant aquest enllaç i posant-ho a YouTube:
    https://youtu.be/t25zmcnW7Go