La dièresi (¨) és un signe gràfic que es posa sobre les vocals i i u en els casos següents:
A) Per indicar que la u sona en els grups güe, güi, qüe, qüi
Ex: llengüeta, pingüí, qüestió, terraqüi
*Si la u sona sense necessitat de portar dièresi, no es pot posar. Ex: guapa
B) Per indicar que les vocals i i u no formen diftong amb la vocal anterior i, per tant, pertanyen a síl·labes distintes
Ex: ra-ïm, ve-ï-na, ra-ül
- Aplica la norma anterior i posa dièresi on calga.
botiguera quatre monolingüe piragua casquet
contigüitat guia seqüència quotidià antiguitat
alqueria delinqüent terraqüi piragüista orquídia
Estalvi de la dièresi
Coincidir, contraindicació, reunificació, semiarc, antiimperialista
– INFINITIU Agrair
– GERUNDI Agraint
– FUTUR Agrairé
– CONDICIONAL Agrairia
|
- Escriu accent o dièresi quan corresponga i classifica les paraules
Baul, aire, raim, paraigues, caiguda, aqueducte, traduir, reina, aguantar, construiriem, unguent, traidor, buit, llaut, pauta, paisos, ateisme, frequent, quadern, condui, atapeit, oida, Lluis, Lluisa, Suis, Suissa
Fan
|
diftong
|
No fan diftong
| ||
amb dièresi
|
sense dièresi
|
amb accent
|
amb dièresi
|
Excepcions a la dièresi
|
Paraigües, aqüeducte,ungüent, freqüent, Suïssa
|
Aire, caiguda, reina, aguantar, buit, pauta
|
construiríem, Lluís, Suís
|
Raïm, traduïr, traïdor, llaüt, països , atapeït, oïda , Lluïsa, baül
|
ateisme
|
- Explica per què les següents paraules no porten dièresi.
Reduir: no porta diéresi perquè és l'infinitiu de la tercera conjugació acabada en vocal+ir
Europeista: no porta dièresi perquè acaba amb el sufix -ista.
Reincident: no porta dièresi perquè comença amb el prefix re-.
Màrius: perquè té la terminació llatí -us.
Dadaisme: perquè té el sufix -isme.
Contrainformació: perquè está formada amb el prefix contra-.
- Posa accent o dièresi en les paraules que en necessiten
- La fotosíntesi és una reacció per la qual només les plantes amb una substància especial són capaces de capturar energia del sol
- Les creïlles que hem collit avui son bones; han eixit molt poques de roïnes
- La distància entre València i Castelló és de més de dèneu quilòmetres
- Saül vingué i ens ajudà a collir el raïm
- Tu hauràs d’anar amb les mans netes perquè sinó ho embrutaràs tot
- El fet d’haver conduït tota la nit té com a conseqüència que després estiga cansada però crec que es recuperarà quan dorma
- Completa la graella amb les formes que et demane dels verbs
Construir Produir Agrair
Participi (m/s) construït produït agraït
Condicional (2a/pl) construiríeu produiríeu agrairíeu
Gerundi construint produint agraint
ELS SONS DEL VALENCIÀ
Les vocals
En valencià escrivim 5 vocals a, e, i, o, u, però en pronunciem 7 ja que distingim dos tipus de e i de o, segons el grau d’obertura. Per exemple, la o i la e de porta i cèntim sonen obertes, mentre que les de camió i vaixell es pronuncien tancades. Aquesta variació, però, sols es dóna en la posició tònica de la paraula.
Quan la e, o no porten accent, per pronunciar-les obertes o tancades ens podem guiar amb les indicacions que trobaràs en les activitats 1 i 2
- Copia les següents paraules en la casella corresponent
Novel·la, inepte, subjecte, encèfal, arrel, acadèmia, caravel·la, novel·la, fèmur, recepta, pètal, mel, perpetu, ferro, nervi, preu, mèdic, serra, obsequi, perfecte, cèl·lula, varicel·la, tendre, equivalència
Paraules amb e oberta
|
Exemples
|
a) Davant de l, l·l, rr, r
|
Novel·la,arrel,caravel·la,novel·la,mel, ferro,serra,cèl·lula,varicel·la
|
b) En paraules amb diftong eu o davant de síl·labes amb les vocals i, u
|
perpetu,preu,mèdic, obsequi
|
c) En termes científics
|
encèfal,fèmur, nervi
|
d) En paraules amb les terminacions cultes: -ecte, -ecta, -epte, -epta
|
inepte,subjecte,recepta,perfecte
|
e) En quasi totes les paraules esdrúixoles
|
acadèmia, eqivalència
|
f) En altres paraules
|
pètal, tendre
|
- Copia les següents paraules en la casella corresponent
Boig, roja, perol, roca, pot, carrossa, albercoc, granota, dòmino, morta, cassola, neurosi, oli, Alcoi, dijous, groc, història, porta, cresol, estereoscopi, bajoca, fibrosi, bou, soia, picota, heroi, òrfena, grossa, microbi, gentola
Paraules amb o oberta
|
Exemples
|
a) Davant de les vocals i, u o de síl·laba amb aquestes vocals
|
oli,Alcoi, dijous,bou,soia,heroi
|
b) En els termes científics i erudits
|
neurosi,estereoscopi,fibrosi,microbi
|
c) En quasi totes les esdrúixoles
|
dòmino,història,òrfena
|
d) En les terminacions:
- oc / oca - oig / oja - ol / ola
- ort / orta - ot / ota - ossa
|
Boig,roja,perol,roca,pot,carrossa,albercoc, granota,morta,cassola,groc,porta,cresol,bajoca,picota.grossa,gentola
|
Les consonants
El sistema consonàntic és més complex. Els sons es classifiquen segons dos paràmetres: el punt d’articulació i el mode d’articulació.
- Punt d’articulació: fa referència al lloc on es produeix el contacte entre els òrgans
que intervenen en la pronunciació dels sons. Permet classificar les consonants en
bilabials, labiodentals, dentals, alveolars, palatals i velar.
- Mode d’articulació: fa referència a dos aspectes de la pronúncia dels sons:
a) El grau d’aproximació dels òrgans que intervenen en el moment de la
pronúncia, així tenim consonants: oclusives, fricatives, africades, vibrants, laterals i nasals.
b) La vibració o no de les cordes vocals en pronunciar els sons les distingeix en sordes i sonores
Bilabial
|
Labiodental
|
Dental
|
Alveolar
|
Palatal
|
Velar
| ||
Oclusives
|
Sorda
|
pare
|
castell
|
cuina
| |||
Sonora
|
cobrar
|
fada
|
ganes
| ||||
Fricatives
|
Sorda
|
confiar
|
sant
|
Xàtiva
| |||
Sonora
|
veure
|
zebra
|
Jaume
| ||||
Africades
|
Sorda
|
potser
|
Conxa
| ||||
Sonora
|
setze
|
metge
| |||||
Vibrants
|
Simple
|
cara
| |||||
Múltiple
|
roda
| ||||||
Laterals
|
mel
|
llavar
| |||||
Nasals
|
muntó
|
plàtan
|
ronya
|
- Classifica les paraules segons el so destacat siga sord o sonor
cosa, donzella, tros, disfresses, ocell, ciutat, soltera, cosina, colze, Rússia, zebra, traces
So sord
|
So sonor
|
cosa, tros, ocell, ciutat, soltera, Rússia, traces
|
donzella, disfresses, coisina, colze, zebra
|
- Descriu, amb tots els trets que hem estudiat, les següents consonants:
v labiodental fricativa sonora g velar oclusiva sonora
ll palatal lateral tz alveolar africada sonora
ll palatal lateral tz alveolar africada sonora
ASPECTES VERBALS I NO VERBALS
"Santa María Os Enfermos Sana"
Tipus de missatges no verbals del vídeo:
-Gesticulacions amb les mans.
-Expressió dels rostre.
-To i volum a l’hora de parlar.
Gestos amb diferents significats en països diferents:
-Pulgar cap amunt: a España i països angloparlants significa donar sort, en canvi, en Vietnam si ho fas és un símbol ofensiu.
-Fer la ‘V’ amb els dits: en Estats Units és un signe de victòria però en Regne Unit, Nova Zelanda, Australia e Irlanda és un insult.
-Moure el dit índex per a cridar a algú: en quasi tots els països s’utilitza per a cridar a algú l’atenció però a Filipines és un acte per a cridar als gossos i es pot penalitzar amb la càrcel.
Frase sobre la comunicació: “Abans de parlar, sempre hem d’escoltar i després, pensar. Però no calles tot allò que penses.”
He trobat aquesta cançó perque pense que es la típica canço de l'època medieval.
Artista: Eduardo Paniagua
Álbum: Cantigas de Toledo - Alfonso X El Sabio
Pugueu vore-la seleccionant aquest enllaç i posant-ho a YouTube:
https://youtu.be/t25zmcnW7Go
