son-són
mes-més
e-i
d'alli-d'allí
d'historia-d'història
esglèsia-església
però-però
produit-produït
es-és
el amor-l'amor
ideológica-ideològic
de Ausiàs-d'Ausiàs
escrivía-escrivia
CORRECIÓ DE L'EXAMEN:LITERATURA
1-
Cronològicament és el primer text historiogràfic. Jaume I narra la seua biografia des del seu engendrament fins la pròpia mort, òbviament, els darrers capítols pertanyen a altre autor. Es basa en els fets del seu regnat; les conquestes que va encapçalar i també en records íntims de la seua vida i en cançons de gesta.
A més dels trets comuns amb les altres cròniques, la de Jaume I mostra
un profund sentiment religiós. Per al rei, la voluntat de Déu es manifesta en
totes les decisions que pren i també en els fets d’armes; tant si la corona sortia victoriosa com si
perdia, era per l’acció de Déu. Per a Jaume I l’ajuda divina era el millor
front a l’enemic. D’altra banda, el protagonista i l’heroi és sempre el rei, és
a dir, el propi autor del text, i s’expressa amb el plural “Nos” majestàtic.
2-Noveles cavalleresques:
La tradició literària s’origina en el segle XII, amb les novel·les del cicle artúric. Aquest
cicle, que també rep el nom de Matèria de
Bretanya, era un compendi de llegendes bretones que es divulgà per França,
i d’allí a tot Europa, de la mà de Chrétien
de Troyes. Les històries estan protagonitzades per un cavaller errant;
un heroi que viu fabuloses aventures i escomet empreses de dificultats
sobrehumanes. Aquestes novel·les donaren a conèixer personatges com el rei
Artús, els cavallers de la Taula Rodona, Merlí, Morgana, o Tristany i són ben
famosos els episodis com el del Sant Graal.
La trama estava embolcallada en un ambient misteriós, sobrenatural i
poètic i presidides per les fabuloses proeses d’un heroi llegendari. Com exposa
Martí de Riquer, aquestes narracions es caracteritzen <<per la presència
d’elements meravellosos i inversemblants (dracs, serpents, nans i gegants desmesurats,
edificis fets per art de màgia, exageradíssima força física dels cavallers,
capaços de desfer, ells sols, exèrcits sencers, ambient de misteri i de
fetilleria, etc.) i per situar l’acció en terres llunyanes i exòtiques i en un
remotíssim passat>>.
Noveles de cavalleries:
En contrast amb les novel·les anteriors ni a Curial e Güelfa ni a Tirant
lo Blanc no s’hi troba res de tot això ja que són novel·les
de cavalleries, mancades pràcticament d’elements meravellosos, localitzades en
geografies conegudes i situades en un temps pròxim o immediat al del seus
autors.
Els seus protagonistes, que sobresurten en
intel·ligència, valentia i força, no són mai desmesurats ni sobrehumans, ni,
per descomptat, invencibles, i, amb la resta de personatges, ofereixen un
perfil psicològic no lineal, complex, aspecte aquest darrer, impensable en les
novel·les cavalleresques, en les qual la psicologia de les figures humanes és
el resultat de la repetició mecànica de qualitats i defectes abstractes i
immutables. La novel·la de cavalleries, a més, incorpora aspectes de
la realitat del seu moment i esdevé, així, si no un verídic relat històric, pel
seu caràcter literari, sí un autèntic relat d’història i ficció. Les més
importants, sense dubtes són Curial e
Güelfa i Tirant lo Blanch.
3-
L’obra es composa de 128 poemes que giren al voltant dels següents
temes:
- L’amor, descrit com un sentiment contradictori; espiritual i
carnal, alhora.
- La
mort, que és tractada com a remei del seu desig amorós no correspost i
també com a redempció davant
el pecat produït per l’amor carnal.
- La dona; un ésser real de carn i ossos,
amb grans virtuts però també origen dels
més grans vicis.
Les composicions de March es poden classificar en tres grans grups: cants de mort, can't espiritual i cants d'amor.
Per ocultar el nom de la dama en les seues poesies, Ausiàs March utilitza cinc senyals (pseudònims) distints: Plena de Seny, Llir entre Cards, Amor, amor, Mon darrer bé i Oh, foll amor.L'obra d'Ausiàs March es considera moderna perquè:
- Se separa de la poètica trobadoresca més pel que fa a la temàtica que no a la forma, ja que manté el vers decasíl·lab amb la forma 4+6, així com conserva l'ús del senyal, encara que en fa servir cinc, cosa insòlita en la poesia trobadoresca, que sols n'emprava un.
- Nou tractament de la dona, diferent de la idealització amb què fou tractada pels trobadors i a la sublimació espiritual de la dona dels poetes italians Dante i Petrarca. En la poesia d'Ausiàs March, la dona és un ésser humà amb totes les seues qualitats i els seus defectes o vicis. Les descripcions psicològiques substitueixen les exageracions de la bellesa.
- L'obra d'Ausiàs March és una constant reflexió de tots els aspectes sobre la condició humana, ja que part de la seua obra gira entorn de la seua vida personal i, a més, ho fa amb molta profunditat.
- Pren la mort de la seua esposa Joana Escorna com a tema d'algunes de les seues cançons, una prova més de la seua sinceritat.
- La seua poesia es converteix en un joc complex i canviant, però hi conserva una unitat: és escrita des d'un jo concret i des de les pròpies experiències i circumstàncies reals d'aquest jo.
4-
Joan Timoneda (València, entre 1518 i 1520- 1583) fou escriptor i editor. Des de 1550 o 1553 edità un gran nombre de plecs poètics solts (dels conservats, dos són en català i els altres dos, bilingües) i diversos cançoners de destinació popular.
Divulgà romanços propis, tradicionals i d'altri, entre ells Flor d'enamorats, Sarao i les quatre Rosas de romances (1573).
Autor dramàtic i sobretot arranjador i refonedor, publicà obres escèniques religioses (el Ternario espiritual del 1558, i els dos Ternarios sacramentales del 1575), que reflecteixen les noves orientacions de l'església espanyola; al primer d'aquests hi ha una peça seua catalana, Aucto de la Iglésia.
Assoliren fama els seus reculls de contes i anècdotes, alguns dels quals en català: El Sobremesa (1563), Memoria hispanae i Memoria valentina.
És l'autor dels únics actes sacramentals en llengua catalana: L'església militant i el Castell d'Emaús. Aquestes obres estaven concebudes per a l'exaltació de l'Eucaristia com a element de propaganda per defensar la docrina catòlica en contra de la reforma luterana i la protestant.
Com a escriptor i editor fou molt sensible a les tendències i les novetats literàries del seu temps, i procurà de connectar amb els gustos del gran públic.
Ha estat musicat i interpretat per diversos autors com Raimon i Paco Muñoz. Així Raimon inclou ja l’any 1974 el poema Só qui só en el disc A Víctor Jara.
5-
Martorell utilitza la misma métrica i son cunyats perque la germana de Martorell es casa amb Ausiàs
