Valoració

Jo crec que l'ambient en la classe ha sigut bo però que jo l'últim trimestre no he anat al dia amb els treballs ,ya que em pensava que de tindre els altres dos trimestres aprovats ja era suficiente,pero em vaig equivocar perquè no hauria d'haver-me confiado,y Pilar ha explicat bé els contenidos,aunque en l'examen de Gripau va haver-hi un malentendido,que espere que se solucione,buen verano¡"

Examen de normativa

A)1 Els

A)2 En

A)3 Des que

A)4  De tant en tant

A)5 Potser

A)6  vivim

A)7 exclòs

A)8 per

A)9 Tréiem

A)10 Begueu

A)11 Dorm

A)12 Perquè



B)1 propi professor

B)2 nord-est

B)3 Com

B)4 perquè

B)5 ho has fet malament

B)6 b)



C)1 ebenista/ vernís

C)2  contra els que

C)3  Cal tindre en compte la asimetria del quadre

C)4  No sé com ho aconsegueix, però sempre estalvia molts diners. I ningú no li'ls dóna.

C)5 labial/ llavis


D)1  Això, conferència, fórmula, és, bé, caldrà, l'èxit.

D)2 Digué, tinguérem, paciència.

D)3 Increïble,veïna


E)1 Tindrem

E)2 des que

E)3 han de

E)4 el qual

E)5 A causa de


F)1  el/a

F)2  el/de

F)3 gens de

F)4  correm/ eixim

F)5 la/ de l'


G)1 difòs

G)2 creuent

G)3 desparegut

G)4 correspòs

G)5 atés


H)1  avaria, ambaixada, sergent

H)2 assembleistes, sobirania

H)3 d'infermeria, desenvoltura

H)3 enyorem, suborns, escrúpols


I)1 Ha vingut de seguida

I)2 Potser m'aprovaran l'examen

I)3 De sobte tothom se'n va anar

I)4 Per descomptat que m'ha agradat el teu regal

I)5  Va fer l'examen i va aprovar amb bona nota

TERRA BAIXA

3. TREBALL DE TERRA BAIXA.

TREBALL ABANS DE LA LECTURA
Àngel Guimera, va nàixer a Santa Cruz de Tenerife l'any 1845, de pares de diferents llocs( pare català i mare canària) i que no estaven cassats; assumptes que van influir prou en la seua obra. Quan tenia huit anys es va traslladar al Vendrell(Catalunya).

Va tindre tendència a interpretar la seua obra a partir de la seua biografia(pel que fa al seu "mestissatge" amb el tema de l'inadaptat, del diferent; i pel que fa a un amor frustrat amb les referències de l'amor) i es sap per la contradicció entre el voltatge passional de les seues obres i la discreció de la seua vida. En la seua obra es pot percebre la peculiar personalitat de l'autor per la concepció amorosa que ens fa veure en les seues obres

Encara que alguns biògrafs han proclamant clarament que Guimerà no era homosexual, hi havien històries que ho deien.

El primer període en la creació dramàtica de Guimerà es destacà especialment per la voluntat de seguir una proposta programàtica plantejada pels amics de l'autor; seguidament, va buscar un teatre més culte, més allunyat del romanticisme i que s'apropava més a la realitat i on es recuperarien els drames. Guimerà fou l'autor triat pels seus companys com el més apte per a tirar endavant la creació d'una tragèdia catalana que prestigiés una literatura que amb Verdaguer ja havia incorporat l'èpica. La tendència més destacable des de Gal·la Placídia (1879) fins a La boja (1890) és, d'una banda, l'aproximació a un realisme més sincer i, de l'altra, la creació d'unes constants temàtiques que l'autor ja no abandonaria, sinó que més aviat aprofundiria en la seva producció posterior. Recórrer a conflictes passionals que implicaven en el fons una relació de poder subratllava, sovint, la problemàtica de la inadaptació per la via de l'orfenesa i/o el mestissatge. Sobre aquest fons es projecten unes relacions que contenen elements més o menys evidents de masoquisme i de sensualitat turmentada.

On millor sabé expressar això fou en els seus drames en prosa de la dècada dels noranta, especialment en obres com Terra baixa (1896) o La filla del mar (1900). L'aproximació a la realitat contemporània i als processos de canvi que patia la societat catalana cap a un model clarament urbà i industrial acabà de singularitzar la seva producció d'aquest període, en què l'autor aconseguí definir una dramatúrgia pròpia d'una força teatral extraordinària. Curiosament, és en aquests textos que Guimerà batejà amb el nom de drames que assolí una forma tràgica moderna en essencialitzar els conflictes passionals sobre un fons coral que fa alhora de contrapunt i d'espectador impotent del conflicte. Si hi afegim la figura d'un "coreuta", que sol ser algú d'edat avançada i que fa costat als protagonistes i sovint anuncia el desenllaç del drama (per exemple el Gepa de Maria Rosa o el Tomàs de Terra baixa), trobarem un plantejament que s'allunya tant del típic drama burgès com de l'esquematització d'un romanticisme. És en aquesta essencialitat que radica la forta teatralitat de les seves obres, allò que les fa recuperables en l'actualitat.

El període final de la seva producció dramàtica, el que comprèn els anys 1900-1924, és potser el més difícil de sistematitzar, ja que la diversificació de la seva obra, el constant canvi de registres i estils, fa difícil reconèixer-ne el fil conductor. Guimerà es veié de cop en el cim de la popularitat i el reconeixement internacional a través de la difusió que l'actriu Maria Guerrero féu de la seva obra. Tanmateix, començà a sentir també la necessitat de no perdre el favor del públic i intentà adaptar el seu teatre als nous corrents estètics que el modernisme posà en circulació a partir, sobretot, de la seva estabilització com a moviment cultural hegemònic. Durant aquests anys temptejà tant el drama burgès (Aigua que corre, 1902) com els poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics (La santa espina, 1907), el teatre històric de militància catalanista (Indíbil i Mandoni, 1917) o un model de tragèdia que pretenia recollir les aportacions del teatre poètic novament en voga (des de la via més tradicional de Rostand fins al drama de filiació simbolista de D'Annunzio). Però és en obres com L'Eloi (1906) o Sol solet (1905) que l'autor recupera en part el to de les seves millors produccions.

La seva faceta com a poeta fou la primera en què es donà a conèixer. N'hi ha prou de recordar que es consagrà abans en aquest gènere que en el teatre . De fet, no deixà de banda la poesia en cap moment, malgrat la seva dedicació a l'escena. Això no obstant, la seva producció estrictament lírica fou escassa; es redueix a dos reculls, un del 1887 i un altre del 1920 . La característica més marcada en aquest àmbit de la seva obra és sens dubte la varietat de registres, del to intimista i gairebé col·loquial de la seva poesia amorosa a l'estil més plàstic i declamatori dels seus poemes històrics o patriòtics, passant per l'atenció a la vena de la poesia popular o per l'originalitat que suposava en la poesia catalana de l'època dedicar un poema a Satanàs. Per desgràcia, el dramaturg va eclipsar massa el poeta. Guimerà aportà també una frescor en la llengua poètica i unes intuïcions en la superació de les temàtiques encotillades del jocfloralisme que no han estat suficientment valorades.

La dedicació de Guimerà a la prosa narrativa fou més aviat circumstancial, la seva aportació al gènere es redueix a un parell de contes ("El gos de casa" i "El nen jueu", 1890) i una novel·la breu: Rosa de Lima (1917). Tant en uns casos com en l'altre destaca el sentit de la concisió i la condensació temàtica característics del seu teatre i de la seva poesia. El fet que recorregués a motius com el desarrelament o el mestissatge, tan habituals en la seva producció, demostra el caràcter subsidiari que tingué per a ell la ficció en prosa. Cal destacar-ne, però, com en la seva poesia i en la seva obra dramàtica, el llenguatge viu i acolorit que el desmarca clarament d'altres autors del període.

La vinculació de Guimerà amb el catalanisme és paral·lela a l'inici de la seva carrera d'escriptor. Per a ell, creació literària i catalanisme van estretament lligats; de fet, considerava que el projecte de normalització cultural i lingüística era previ a qualsevol plataforma pròpiament partidista. Guimerà va estar sempre relacionat amb la propaganda i la militància catalanista.

TREBALL DURANT LA LECTURA
 Vaig publicar tuits durant la lectura, alguns d'ells contenien a més aquesta informació:

Simbolisme:
el llop representa el mal
l'aigua fa referència a Marta, Marta no ve de la terra, sino del mar. parla de la seua puressa i la seua ingenuitat
la sang apareixia quan ocorre alguna tragèdia

Temes:
crítica del comportament masclista i conservador, la submissió dels servents a l'amo, la rebel·lió contra el poder i la diferència de clases.

Comparació amb altres obres:
Les tragèdies de Shakespeare, la filla del mar., Maria Rosa

DESPRÉS DE LA LECTURA
1- L'ACCIÓ DE TERRA BAIXA TRANSCORRE 
Enterament en un molí.

2-QUINA CANÇÓ D'ARREL POPULAR CANTA XEIXA EN DIFERENTS MOMENTS DEL PRIMER ACTE?
A la vora de la mar.

3-QIUNA D'AQUESTES CARACTERÍSTIQUES COMPARTEIXEN TOTS ELS GERMANS PERDIGONS?
Cap d'ells no te descendencia.

4-QUIN TIPUS DE MARIT HA BUSCAT SEBASTIÀ PER A MARTA?
Un que fos ben bèstia.

5-EN EL PRIMER MONÒLOG DE L'OBRA, LA MARTA ENS TRANSMET...
El seu sentiment de culpa i la seva poca autoestima.

6-COM HO FEIA MANELIC PER ACOSTUMAR-SE A LA MARTA QUAN ENCARA ERA A LES MUNTANYES?
Tenia una cabra que es deia marta i hi parlava.

7-PER QUIN MOTIU SEBASTIÀ COOL CASAR-SE AMB LA PUBILLA SALA?
Per motius economics: necessitava salvar les seues hisendes.

8-COM REACCIONA MANELIC QUAN ES RIUEN D'ELL VESTIT DE NUVI?
S'enfada i vol pegar els del seu poble.

9-AL FINAL DEL PRIMER ACTE HI HA UN PERSONATGE QUE VOL QUE EL CASAMENT NO ES CELEBRI. ESTEM PARLANT DE:
Tomàs

10-COM ACABA EL PRIMER ACTE?
Marta diu a Manelic que dormiran en cambres separades.

11-PER QUIN MOTIU LA MARTA AGAFA RÀBIA A LA NURI?
Per què quan la veu amb Manelic li recorda l'inici de la seva relació amb Sebastià

12-QUAN MARTA EXPLICA LA SEVA INFANTESA A TOMÀS, LI EXPLICA QUE...
Va ser miserable, amb una mare cega i un pare fugit

13-QUIN FET TRENCA EL MUR DE SILENCI QUE SEPARAVA MANELIC I MARTA?
Es barallen i ell la fereix amb un ganivet

14-DE QUINA MANERA ES TANCAEL SEGON ACTE?
Manelic descobreix la relació de Sebastià i Marta i és expulsat del molí.

15-QUINA ACTITUD TENEN ELS GERMANS PERDIGONS DURANT EL TERCER ACTE?
Es penedeixen d'haver criticat a Marta i troben que n'han fet un gra massa.

16-PER QUIN MOTIU SEBASTIÀ TANCA LA MARTA AL MOLÍ?
Perquè els visita el pare de la seua promesa.

17-QUE LI DIU SEBASTIÀ A MARTA AL FINAL DEL TERCER ACTE?

Que l'estima i ho deixarà tot per ella.

18-AMB QUINA FAMOSA FRASE ES CLOU L'OBRA?

He mort el llop!

19-ELS PERSONATGES DE L'OBRA...
es basen en un esquma simple: bons i dolents

20-EL PERSONATGE DE MARTA..
S'assembla a altres personatges femenins de l'obra de Guimerà.

21-UN GRUP DE PERSONATGES ACTUA DE ''COR'' A LA MANERA DE LES TRAGÈDIES GREGUES:
Els rics que observen que està passant

22-S'HA DIT QUE ELS SÍMBOLS A TERRA BAIXA...
tenen molta presència, són molt simbòlics

23-LA LLENGUA DE TERRA BAIXA...
Prové de l'observació directa del parlar dels pagesos.

24-PER A.GUIMERÀ L'AMOR ÉS...
Una força suprema que permet superar els obstacles

25-TERRA BAIXA ÉS ESCRITA...

'PLUS ULTRA'DE JACINT VERDAGUER

‘Plus ultra’ de Jacint Verdaguer

Plus ultra

Allà dellà de l’espai
he vist somriure una estrella
perduda en lo front del cel
com espiga en temps de sega,
com al pregon de l’afrau
una efímera lluerna.
—Estrelleta —jo li he dit—,
de la mar cerúlea gemma,
de les flors de l’alt verger
series tu la darrera?
—No só la darrera, no,
no só més que una llanterna
de la porta del jardí
que creies tu la frontera.
És sols lo començament
lo que prenies per terme.
L’univers és infinit,
pertot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i aon tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
Dels camins de l’infinit
són los mons la polsinera
que puja i baixa a sos peus
quan Jehovà s’hi passeja.

immensitat és oberta,
i aon tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
Dels camins de l’infinit
són los mons la polsinera
que puja i baixa a sos peus
quan Jehovà s’hi passeja. immensitat és oberta,
i aon tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
Dels camins de l’infinit
són los mons la polsinera
que puja i baixa a sos peus
quan Jehovà s’hi passeja.L’univers és infinit,
pertot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la

COMENTARI:

 El tema és el sentit de la vida per a que l'home es guanye el cel.

Hi ha una personificació.Compara la estrela amb un cuc perdut en el fons d'una vall estreta.
Comença un diàleg amb l'estrelleta, per això trobem un apòstrofe.
En els següents versos continua la personificació i la comparació.
En l'última estrofa parla de Deu, Jehòva.

El tema del poema, és què l'univers es infitnit, ja que quan l'autor li preguna a l'estrella si  ella és el límit del món, ella li respón que no.
L'obra és un contrast entre les dues concepcions del món i l'univers: una és la visió que tenen els homens com alguna cosa finita, i l'altra amb la visió de l'estrelleta, com una cosa infinita.


La métrica: és un poema d'art menor, amb rima asonant en els versos parells, mentre que els senars són lliures.

S'assembla a la de Ramon Llull.

 

 

 

 

 

Angel Guimerà y Eduard Escalante

Videolit

Angel Guimerà i Eduard Escalante
RENAIXENÇA (S. XIX)
Els dos van a nàixer a València i fan teatre.
Les seues obres donaven un punt de vista còmic de la vida i parlaven amb un valencià ple de castellanismes per a ridiculitzar als personatges pretensiosos.
Algunes obres destacades de Angel Guimerà són Terra Baixa i Mar i Cel.
I algunes obres destacades de Eduard Escalante són Tres foraters de Madrid i bufar en caldo gelat.
Va sorgir el sainet un genere teatral de corta duració que es representava enmtre els actes d'una obra més llarga. Eduard Esclante va escriure 47 sainets decaracter humorístic, ambientats en els barris humills de València.

Cróniques

Activitats de les 4 Cròniques

a) En què consisteix l’engany en què recau el rei en Pere, pare de Jaume I? 

    A Pere que hi ha una dona esperant-lo en la seua habitació, però ell no sap que eixa dona es la seua dona, i com tot va a estar a oscures ell no la va a reconèixer, perquè així puga concevir el seu primogènit.

b)  Creieu que Ramon Muntaner està a favor o en contra de l’engany? Per 

què?

     Ramon Muntaner està a favor per que es dirigeix a les persones que han fet el engany com bones persones.

c)   Comenteu la importància de l’església amb exemples del text

     Tenia molta importància perque al moment de l'engany están presents uns quants càrrecs de l'església: l'oficial del bisbe, dos canonges i quatre bons homes de religió.      

   

d) Quines diferències hi ha entre la manera d’entendre el matrimoni en l’edat mitja  i la d’ara?

Ara som lliures de triar amb qui volem casar-nos o no, i si volem tindre els fills amb una persona o no.