Els amants:És un poema emblemàtic de la poesia amorosa d'aquest autor i mostra la seva concepció de l'amor.El tema del poema es l'amor vigent en el transcurs del temps.En aquest poema s'utilitzen 5 comparacions,2 antitesis,3 paral·lelismes,un hiperbàton,una asinonímia,tresmetàfores,una exclamació retòrica i un jo poètic.
Propietats de la pena:Una persona amb família que ha decidit lluitar per ella i pel seu poble, com un més, baix la fe.Utilitza el polisíndeton molt repetint mes d'una vegada "el meu poble"
Demà serà una cançó:Parla en terçera persona com si fós un animal que ja no viu al present, recordant sols el passat amb tristesa.
Els records i felicitat suprema en la seva joventut que a la vegada enyora.
Trobem una paranomasia "teues" "teles" juntament amb alguna comparació dels versos escrits en la joventut i els escrits a l'època adulta (v.4,5,6)
No escric églogues:Evoca records sobre la sensualitat d'una dona sense cap omissió, sense èglogues.
El poeta ens vol transmetre el desig que li provocava aquella joveneta.
Hi trobem anàfores com "llàgrimes","crepuscle""hi ha els hòmens", "hi ha els bars".També hi han hipèrboles com "No hi havia a València dos cames com les teues"que és la tornada,"cadàver verdós
Testament mural: El tema es la descripció d'Estellés de les seves sensacions amb el seu amor en un lloc molt intim per a ells.
Estellès utilitza molt les anàfores "en aquella paret", "paraules que parlaven". Seguidament ens trobem amb hirperbòles "feroçment enllaçats", "arrapats amb les ungles".
Cant de Vicent: Estellés es qüestiona sobre perquè no escriu sobre València, si té les paraules adients i sap com fer-ho.
A més a més el títol d'aquest poema va dedicat a ell, ja que quan diu Vicent es refereix a ell i quan parla de "tu" en el poema també es parla a sí mateix per això podem dir que s'auto-interroga.
Hi ha una gran repetició de paraules com "sense" o "València". Aquestes repeticions les fa per donar insistència en el que vol dir vol parlar del seu amor per València i ens ho repeteix per insistir, sobretot quan agafa el to emotiu, el mateix ens ho fa amb la paraula "sense" ja que d'alguna manera ens vol dir que no sap com fer-ho, aquestes repeticions de paraules es diu anàfora.
Assumiràs:Com a anècdota, parla de la col·lectivitat, de no ser un mateix sinó de ser un poble.
Aquest poema, parla sobre la importància del poble, de no pensar en tu mateix, de deixar les teves costums personals i compartir-les amb el teu poble i ser el teu poble. El significat principal d'aquest poema, és l'efecte d'aquest personatge, pròpiament el mateix autor del poema en relació al seu poble, i diu que deixi enrere les seves costums per compartir-les, també es podria destacar un afan de dir que tu sempre seràs tu, però en el moment d'ajudar i ser el teu poble els hi estàs compensant, i quan tu tinguis algun problema ells sempre estaran allà recordant l'esforç que vas fer tu en un principi
Cançó de bressol:Lanècdota d'aquest poema és que aquest llibre el va escriure uns temps després de que se li moris la seva filla petita, i els primers poemes que va escriure van dedicats a ella.
El seu significat és com una sensació de consol cap a la seva filla morta. La seva mort és qui l'acompanya a tot arreu i no el vol deixar.
És com la mestressa i tot allò que l'envolta la recorda a ella.
El tema del poema és la mort.'
La anàfora paral·lelística, quan diu 'Jo tinc una mort petita' que es repeteix al llarg del poema i està situat al principi de les tres primeres estrofes.
3:El significat és que hi ha una dona que diu que és com la seua mort.
El tema d'aquest poema és la mort, també va ser escrit després de la mort de la seva filla.
Utilitza algunes comparacions com per exemple quan vol dir que la mort és igual de fidel que ella ('La meua mort és como vós de fidel') també utilitza metàfores per parlar de la mort per exemple quan diu 'La meua mort és una mort burgesa, blanca de carns i freda d'entrecuix', i per dir que la mort és fidel com deure conjugal
En aquest poema no hi ha gaires recursos expressius, com es pot veure. Ha utilitzat la repetició de versos.
L'autor tracta d'expressar la tristesa que sent, derivada per la desgracia de la pèrdua de la seva filla, per la malaltia de la seva dona que esta al llit, i sobretot pel seu cansament respecte el dia a dia.
Al llarg del poema, el poeta va explicant com és el seu esgotament continu, i intentar demanar ajuda a Sant Vicent Ferrer.
Estellés no busca la pau, sinó la protecció del Sant. A més durant tot el poema, parla de la misèria de vida que te, el que és capaç de fer per rebre la protecció que busca i per últim la reflexió que fa sobre la vida.
Vol transmetre com a poeta que és, el dolor que sent al sant al qui admira i així, a l'hora demostrar el respecte i la idolatria que sent cap a ell.
Les frases són curtes, i hi han exageracions ( m´esmolaré la llengua, si vols, en un rastell), hi han anglicismes( limeligh )., hi han repeticions ( i i i i ) paral·lelismes ( i he de dir.. i de cantar...)
Comentari dels poemes del Llibre el gran foc dels garbons
37:Parla de la temporada de la tardor.
Utilitza la aliteració amb la "m" en la segona estrofa.
En conclusió, aquest poema ens parla de la tardor a un poble valencià. Utilitza frases curtes, amb pauses i gens complicades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario