'PLUS ULTRA'DE JACINT VERDAGUER

‘Plus ultra’ de Jacint Verdaguer

Plus ultra

Allà dellà de l’espai
he vist somriure una estrella
perduda en lo front del cel
com espiga en temps de sega,
com al pregon de l’afrau
una efímera lluerna.
—Estrelleta —jo li he dit—,
de la mar cerúlea gemma,
de les flors de l’alt verger
series tu la darrera?
—No só la darrera, no,
no só més que una llanterna
de la porta del jardí
que creies tu la frontera.
És sols lo començament
lo que prenies per terme.
L’univers és infinit,
pertot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i aon tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
Dels camins de l’infinit
són los mons la polsinera
que puja i baixa a sos peus
quan Jehovà s’hi passeja.

immensitat és oberta,
i aon tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
Dels camins de l’infinit
són los mons la polsinera
que puja i baixa a sos peus
quan Jehovà s’hi passeja. immensitat és oberta,
i aon tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
Dels camins de l’infinit
són los mons la polsinera
que puja i baixa a sos peus
quan Jehovà s’hi passeja.L’univers és infinit,
pertot acaba i comença,
i ençà, enllà, amunt i avall,
la

COMENTARI:

 El tema és el sentit de la vida per a que l'home es guanye el cel.

Hi ha una personificació.Compara la estrela amb un cuc perdut en el fons d'una vall estreta.
Comença un diàleg amb l'estrelleta, per això trobem un apòstrofe.
En els següents versos continua la personificació i la comparació.
En l'última estrofa parla de Deu, Jehòva.

El tema del poema, és què l'univers es infitnit, ja que quan l'autor li preguna a l'estrella si  ella és el límit del món, ella li respón que no.
L'obra és un contrast entre les dues concepcions del món i l'univers: una és la visió que tenen els homens com alguna cosa finita, i l'altra amb la visió de l'estrelleta, com una cosa infinita.


La métrica: és un poema d'art menor, amb rima asonant en els versos parells, mentre que els senars són lliures.

S'assembla a la de Ramon Llull.